Visitem l'exposició 'Experiències plàstiques' i parlem amb l'artista Pere Blanco

Benvinguts al primer article oficial de la revista Satèl·lit Fontserè!

El dijous 19 d'octubre vam anar a veure l'exposicio "Experiencies plàstiques'' de l'artista Pere Blanco i Molina, nascut a Barcelona el 1945. Vam descobrir aquesta exposició a través de l'agenda d'activitats del Centre Cultural Sant Josep (www.ccsantjosep.cat). Si no ho sabeu, aquest centre es troba a tan sols quinze minuts caminant des del nostre institut i s'hi fan un munt de propostes interessants com ara cursos, exposicions, tallers, xarrades, conferències, etc.

A nosaltres ens van cridar molt l'atenció els colors i les formes de les obres d'aquest pintor. És per això que vam decidir anar-hi i fer-vos un petit reportatge gràfic. Un cop allà l'encarregada de l'exposició va trucar el pintor per dir-li que estàvem veient l'exposició i per més increïble que sembli, el Pere va venir a veure'ns!! Com us podeu imaginar vam aprofitar per fer-li una entrevista en persona i preguntar-li moltes coses.

Ens va explicar que va començar a pintar als quinze anys a un taller que es deia Estudis Joan, a Barcelona. La seva primera feina allí va ser fer cartells de cinema, i no cartells petits, sinó de 10 o 12 metres de llarg per 4 d'altura, dels que es posaven en bastidors als carrers. Ho pintaven tot: cares, figures, lletres... Estem parlant ni més ni menys que de l'any 1961. Era un procés molt artesanal, en què convertien fotografies en blanc i negre en dibuixos colorits.

Pere Blanco posant i parlant amb les entrevistadores

El Pere ens explica que tota la seva formació prové del món professional i la pura pràctica. Mai va anar a cap acadèmia. Tot i que li encanta pintar, ens diu que no és molt d'exposar, tot i que ha participat en exposicions col·lectives. Ens explica que exposar és un procés lent, que has de buscar una sala, quan la trobes potser hi ha un any o més de llista d'espera, etc. Al Centre Sant Josep li han donat facilitats i ha pogut exposar quadres molt diversos. Hi havia gent que pensava que alguns dels quadres són d'artistes diferents, però tots eren seus.

Aquí podeu observar la varietat de les seves obres. El quadre de més a l'esquerra és un dels seus preferits.

Vam tenir curiositat per saber quin era el seu quadre preferit. Ens en va indicar alguns, però ens va quedar clar que per a ell “tots tenien alguna cosa”. Li vam preguntar què l'havia inspirat a fer el quadre que apareix al tríptic de l'exposició i que podeu veure sota aquestes línies. La història del quadre és la següent: el Pere té una llibreta on fa esboços de dibuixos quan se li ocorreixen. A vegades, una simple taca a la paret pot ser una inspiració per a un d'aquests esboços. Quan pinta, es posa música clàssica. “Amb aquest quadre vaig voler fer com un concert”, ens explica. “El piano el veig blanc, el violoncel, lila, el violí, blau, els vents els veig més estridents (vermells, grocs, taronges...).” Els colors del quadre, doncs, representen els diferents instruments. Ens va ensenyar que aquest procés de percebre els sons com a colors rep el nom de sinestèsia.

Li vam preguntar al Pere què volia ser quan era petit i com diria que ha estat la seva experiència com a pintor. Ens va contestar que dibuixar li havia agradat des de sempre. Va aprofitar per dir-nos que la naturalesa també l'apassiona. Caminant per la muntanya, observar qualsevol flor o bitxet li dóna pau i el relaxa. El fet de ser pintor li ha dut moltes satisfaccions i quan ha tingut problemes i ansietats a la vida, la pintura li ha servit per evadir-se. Altres coses que també li agraden molt són els concerts i les conferències. De fet, sol assistir des de fa vuit anys a les conferències que es fan els dimecres al mateix Centre Sant Josep: de física, medicina, astronomia... La seva personalitat és com la seva pintura: té molts estils i temes, no s'estanca en una sola cosa.

Algunes obres inspirades en la naturalesa

Finalment, ens vam acomiadar del Pere. Ens va semblar increïble tant l'exposició com tot el que ens va explicar. Al final ens va dir que s'ho havia passat molt bé, que li havia agradat estar amb gent jove “amb inquietuds” i ens va donar un consell: que provem coses, perquè a vegades les persones tenim coses amagades dins que no les coneixem. Gràcies, Pere!

Resta del reportatge fotogràfic: