Elèctric i llunyà: crònica d'una exposició olorVISUAL
El divendres 13 d’abril vam anar d'excursió a la Biblioteca Tecla Sala. Era un dia de pluja. Quan vam arribar ens va rebre una noia que es deia Teresa, encarregada de ser la nostra guia pel taller. L'exposició es deia Elèctric i llunyà. Consistia en fotografies de la col·lecció OlorVisual del perfumista Ernesto Ventós, triades per ell mateix. Aquest perfumista ha creat una essència inspirada en cadascuna de les obres i també va demanar a cada artista que expliqués quina olor creia que tenia la seva obra.
La Teresa ens va portar a la sala de baix, molt àmplia i on es pot veure com el recinte de la Biblioteca Tecla Sala era una antiga fàbrica. Allí hi havia totes les fotografies i era com una mena de laberint. Ens va introduir algunes de les obres de l’exposició. Cada obra, per cert, anava acompanyada d’una de les essències creades per Ventós; estaven en unes ampolletes amb cotó que es podien obrir i olorar. La Teresa, primer, ens feia imaginar quina olor ens suggeria la fotografia i després comprovàvem si s’assemblava a l’olor proposada pel col·leccionista o els autors. Hi havia olors molt variades, com per exemple: flor blanca, cafè, tabac i, fins i tot, essències més sorprenents com ara l’olor de terra mullada. També vam anar veient quines olors cada artista associava a la seva pròpia obra. Una de les obres era en 3D i calia utilitzar ulleres per a observar-la. No totes les obres tenien relació, eren molt variades.
Vam veure tres fotografies retroil·luminades que ens van cridar molt l’atenció. L’autor n’és el fotògraf Alfredo Jaar. Ens van semblar unes obres molt alegres fins que en vam escoltar la història. La primera imatge era un camp verd, la segona un camí llarg, ple d’arbres, i la tercera un cel blau amb un sol núvol. A sota de cada imatge hi havia uns mapes on es va fer la foto. La historia comença quan el autor va anar a Ruanda, Àfrica, per ajudar a les persones en una època de guerra.
A les obres es pot veure tot ple de tranquilitat però abans de tot això aquells indrets estaven plens de cadàvers. Mentre que a Ventós les obres li evocaven “olor a cafè”, per a l’autor tenien “olor a mort”, tant que afirmava que no se’n podia desfer fins i tot després de sis dutxes, S’havia convertit en una olor psicològica i, de fet, va haver d’anar al psicòleg.
Per culminar la visita, la Teresa, ens va proposar fer un taller. Ens va dividir en parelles i ens van assignar un tema:olor de somni, olor d’experiment, olor de diversitat, olor de natura i olor d’imaginació. Cada parella hauria de fer una fotografia que representés l’olor que se li havia assignat. Teníem uns materials a la nostra disposició per ambientar les nostres fotos. Podeu veure’n el resultat al final del següent vídeo!